EL CASTELL COMTAL D’ALBALAT DELS SORELLS

EL CASTELL COMTAL D’ALBALAT DELS SORELLS

El castell comtal d’Albalat dels Sorells té 22 metres de costat per 13 metres d’altura amb torres de 18 metres. La planta és quadrada amb murs de tàpia mixta o valenciana que deixen un pati central i les bandes d’una sola crugia al seu voltant. Este articula tot l’espai amb l’escala que en forma de L,  que porta cap a l’entresòl i la planta noble. Allí hi ha una galeria que s’alça damunt de dos voltes sustentades per una mènsula monumental. Està tancada per quatre arcs d’ogivals sostinguts per columnes amb capitells ornats amb talles de margalló, rosetes i escuts medievals. La quinta arcada d’esta galeria és producte de la rehabilitació de l’edifici. Al seu costat hi havia un arc conopial que servia de porta d’entrada.

El muntant sud tenia incorporada una llosa amb inscripció picadura o mutilada en lletra gòtica.  En paral·lel se situa una altra galeria oberta vorejada per una barana de pedra. Hi ha també finestrals geminats. L’edifici estava rodejat per un hort.

Un inventari fet en 1485 descriu que l’edifici tenia planta baixa, entresòl i planta noble. En la planta baixa se situava l’estable, el corral, l’habitació dels mossos, la dels escuders i el celler. En l’entresòl hi havia un estudi i el graner. La planta noble tenia una cuina, la sala i quatre habitacions. Els sostres eren simples, sense teginat. La coberta de l’edifici estava inclinada cap a l’exterior i era de teula moruna.

La fatxada principal és simètrica i en ella destaca una portada d’arc de mig punt amb dovelles. Està blasonada amb un xicotet escut desproveït d’armes que porta per timbre una creu refeta ipatent de dotze puntes de què no se sap la significació. Podria ser del segle xiv.

Sobre la porta se situen dos finestrals gòtics. La portada està flanquejada per dos torres de quatre plantes que s’endevinen des de l’exterior per les finestretes gòtiques que s’obrin.

El castell no ha patit grans intervencions, a excepció de la reforma parcial destacable del segle xvii, pareix en el moment que Jaume Sorell va rebre la dignitat de comte d’Albalat. Segurament va consistir en l’elevació de les quatre torres afegint una planta. Al mateix temps es va ornar de boles i piràmides d’estil herrerià. Tal vegada, en eixe temps o en els segles xviii-xix es va haver d’afegir una planta nova a l’entresòl, de sostre davall, dedicada als parcers o arrendataris de l’hort del castell.La torre original és la de sud-est.

El castell comtal d’Albalat dels Sorells és en la  actualitat producte d’una llarga evolució que comença amb la família March en el segle xv i que no es deté fins a l’actualitat. L’aspecte de fortalesa que presenta en la  actualitat, es deu a la intervenció del segle xix, durant la qual s’afegiren tres torres. Una de les intervencions més intenses i extenses de les que s’han dut a terme, haja sigut l’executada per la Diputació de València en la dècada dels setanta, obra que deixa l’empremta més visible en l’actualitat i amb criteris d’intervenció diferixen prou dels conceptes que en l’actualitat dirigixen, de mode general, les obres de restauració. Actualment, i des de fa anys és la seu de l’Ajuntament.

El castillo condal de Albalat dels Sorells tiene 22 metros de lado por 13 metros de altura con torres de 18 metros. La planta es cuadrada con muros de tapial mixta o valenciana que dejan un patio central y las bandas de una sola crujía a su alrededor. Éste articula todo el espacio con la escalera que en forma de L,  que lleva hacia el entresuelo y la planta noble. Allí hay una galería que se alza encima de dos bóvedas sustentadas por una ménsula monumental. Está cerrada por cuatro arcos de ojivales sostenidos por columnas con capiteles ornados con tallas de palmito, rosetas y escudos medievales. La quinta arcada de esta galería es producto de la rehabilitación del edificio. A su lado había un arco conopial que servía de puerta de entrada.

La jamba sur tenía incorporada una losa con inscripción picadura o mutilada en letra gótica.  En paralelo se sitúa otra galería abierta bordeada por una baranda de piedra. Hay también ventanales geminados. El edificio estaba rodeado por un huerto.

Un inventario hecho en 1485 describe que el edificio tenía planta baja, entresuelo y planta noble. En la planta baja se situaba el establo, el corral, la habitación de los mozos, la de los escuderos y la bodega. En el entresuelo había un estudio y el granero. La planta noble tenía una cocina, la sala y cuatro habitaciones. Los techos eran simples, sin artesonado. La cubierta del edificio estaba inclinada hacia el exterior y era de teja moruna.

La fachada principal es simétrica y en ella destaca una portada de arco de medio punto con dovelas. Está blasonada con un pequeño escudo desprovisto de armas que lleva por timbre una cruz rehecha y patente de doce puntas de la que no se sabe la significación. Podría ser del siglo xiv.

Sobre la puerta se sitúan dos ventanales góticos. La portada está flanqueada por dos torres de cuatro plantas que se adivinan desde el exterior por las ventanitas góticas que se abren.

El castillo no ha sufrido grandes intervenciones, a excepción de la reforma parcial destacable del siglo xvii, parece ser en el momento que Jaume Sorell recibió la dignidad de conde de Albalat. Seguramente consistió en la elevación de las cuatro torres añadiendo una planta. Al mismo tiempo se ornó de bolas y pirámides de estilo herreriano. Tal vez, en ese tiempo o en los siglos xviii-xix se debió añadir una planta nueva al entresuelo, de techo bajo, dedicada a los aparceros o arrendatarios del huerto del castillo.La torre original es la de sudeste.

El Castillo condal de Albalat dels Sorells es en la  actualidad producto de una larga evolución que empieza con la familia March en el siglo xv y que no se detiene hasta la actualidad. El aspecto de fortaleza que presenta en la  actualidad, se debe a la intervención del siglo xix, durante la que se añadieran tres torres. Una de las intervenciones más intensas y extensas de las que se han llevado a cabo, haya sido la ejecutada por la Diputación de Valencia en la década de los setenta, obra que deja la huella más visible en la actualidad y con criterios de intervención difieren bastante de los conceptos que en la actualidad dirigen, de modo general, las obras de restauración. Actualmente, y desde hace años es la sede del Ayuntamiento.