La datació dels primers temps del municipi es remunta a l’època de dominació àrab. En eixe moment el terme estava dividit en una alqueria amb dos parts: Albalat Fauquia (o de dalt) i Albalat Acifilia (o de baix): la primera va acabar per constituir el municipi. Va ser conquistada després de la famosa batalla del Carraixet i de la conquista de la ciutat de València en 1238, junt amb tota l’Horta Nord. Durant aquell temps l’únic nucli de població que hi havia en esta zona era Foios, la comarca què rebia la seua influència del Pla de Foios i les xicotetes poblacions que anaven existint de les alqueries d’Albalat, Bonrepòs, Meliana, Vinalesa, Gafaut. El Rei Jaume I, després de conquistar València en 1238, comença el repartiment de les terres, cases, alqueries i poblats entre els cavallers i guerrers en general que li van ajudar en la recuperació d’este territori, que havia estat cinc-cents anys davall el poder dels musulmans. L’alqueria d’Albalat tenia el terme dividit en dos zones: la part de dalt o Albalat Alfauquia, i la part de davall o Albalat Aciflia. Al mig estaven les terres de Mahuella i Tauladella. Les terres dels propietaris musulmans van ser repartides a partir de la conquista del rei Jaume. Unes altres persones que reberen donacions – una casa i terres- van ser Pere Davoro ( o d’Agüero II), la seua dona, Tota Garcés, i la germana d’esta Teresa Gil. Esta última pareix que era Teresa Gil de Vildaure, la tercera dona morganàtica de Jaume I. Dos generacions de Pereç d’Agüero van mantindre les possessions d’Albalat. Posteriorment les va comprar el ciutadà de València  Guillem Celom.

1. CASTELL PLAFÓ I

Eixe és el moment en què, per primera vegada, es té constància de l’existència al poble de la casa del senyor encara que ja existia abans. Pareix que estava ubicada on després seria la Casa del Consell i, posteriorment,

l’Ajuntament situat en el carrer del Dr Valls. Al morir este senyor sense successors, el lloc va ser comprat per Pere March. conseller i tresorer del rei Jaume II. A la seua mort,en 1338, va donar el lloc d’Albalat al seu fill segon Jaume March. Este era iaio del poeta Ausiàs March.

2.CASTELL PLAFÓ I

L’any 1352, el cavaller Berenguer de Codinats, qui va exercir de mestre racional, va comprar el senyoriu a Jaume March. Pareix que quan va prendre possessió ja hi havia una casa-castell militar i residencial exempta. De fet, entra en un palau amb escala, unes quantes plantes i on es documenta per primera vegada l’existència de torres i un hort tancat. Així que el castell és de l’època de  la família March.

Un centenar d’anys va posseir el territori esta família, fet que explica que adoptara el nom d’Albalat d’en Codinats. El 1426, quan governava el seu descendent Manuel Codinats, es va erigir l’església d’Albalat, emancipada de la de Foios.

El 1480, Tomàs Sorell, d’una família de rics financers, compra el senyoriu a Lluís Aguiló de Codinats. Al morir este, en 1485, la possessió va passar al seu nebot Bernat Sorell, qui es va casar amb Leonor de Cruïlles. Li va succeir, el 1508, Baltasar Sorell de Cruïlles, el qual va participar decisivament contra els agermanats. En agraïment dels seus mèrits l’emperador Carlos v li va reconéixer el privilegi de la noblesa. El fill, Lluís Sorell d’Íxar, li va succeir en 1528. D’eixe tercer matrimoni  amb Elena Boïl va nàixer Jaume Sorell I Boïl, qui va començar  a governar el 1571. El rei Felip iv li va concedir, en 1626,  per al senyoriu d’Albalat dels Sorells el títol de comtat.

CASTELL

Al primer comte d’Albalat, Jaume Sorell  Boïl (+1626) li van succeir els membres de la seua família: Luis Sorell Vallterra, Crisanto Sorell Vallterra i José Sorell Roca. La descendència va continuar amb el fill de la seua germana Ana María  Sorell Roca: Josep Torán Sorell. Des d’eixe moment es va vincular el llinatge Torán i els descendents van ser: Manuel Joaquín Torán Sorell, Vicente Torán Sorell i Vicente Torán Despuig, Posteriorment va continuar el comtat amb els Gil Dolz del Castellar. D’esta família van ser els comtes: Vicente Gil Dolz de Castellar Torán, Luis Gil Dolz de Castellar Peiró, Cecilia Gil Dolz de Castellar Garcia. Finalment el títol va continuar amb línia Vallés d’esta família que el posseïx fins a l’actualitat. Han tingut el títol: Fernando Vallés Gil Dolz de Castellar, Federico Vallés Gil Dolz de Castellar i actualment Federica Vallés Huesca.

La datación de los primeros tiempos del municipio se remonta a la época de dominación árabe. En ese momento el término estaba dividido en una alquería con dos partes: Albalat Fauquia (o de arriba) y Albalat Acifilia (o de abajo): la primera terminó por constituir el municipio. Fue conquistada después de la famosa batalla del Carraixet y de la conquista de la ciudad de Valencia en 1238, junto a toda l’Horta Nord. Durante aquel tiempo el único núcleo de población que había en esta zona era Foios, la comarca qué recibía su influencia del Llano de Foios y las pequeñas poblaciones que iban existiendo de las alquerías de Albalat, Bonrepòs, Meliana, Vinalesa, Gafaut. El Rey Jaime I, después de conquistar Valencia en 1238, empieza el reparto de las tierras, casas, alquerías y poblados entre los caballeros y guerreros en general que le ayudaron en la recuperación de este territorio, que había estado quinientos años bajo el poder de los musulmanes. La alquería de Albalat tenía el término dividido en dos zonas: la parte de arriba o Albalat Alfauquia, y la parte de bajo o Albalat Aciflia. Al medio estaban las tierras de Mahuella y Tauladella.Las tierras de los propietarios musulmanes fueron repartidas a partir de la conquista del rey Jaime. Otras personas que recibieran donaciones – una casa y tierras- fueron Pere Davoro ( o de Agüero II), su mujer, Toda Garcés, y la hermana de ésta Teresa Gil. Esta última parece que era Teresa Gil de Vildaure, la tercera mujer morganática de Jaume I. Dos generaciones de Pereç de Agüero mantuvieron las posesiones de Albalat. Posteriormente las compró el ciudadano de Valencia  Guillem Celom.

1. CASTELL PLAFÓ I

Ese es el momento en que, por primera vez, se tiene constancia de la existencia al pueblo de la casa del señor aunque ya existía antes. Parece que estaba ubicada donde después sería la Casa del Consell y, posteriormente, el Ayuntamiento situado en el calle del Dr Valls. Al morir este señor sin sucesores, el lugar fue comprado por Pere March. conseller y tesorero del rei Jaume II. A su muerte,en 1338, dio el lugar de Albalat a su hijo segundo Jaume March. Este era abuelo del poeta Ausiàs March.

En el año 1352, el caballero Berenguer de Codinats, que ejerció de mestre racional, compró el señorío a Jaume March. Parece ser que cuando tomó posesión ya había una casa-castillo militar y residencial exenta. De hecho, entra en un palacio con escalera, varias plantas y donde se documenta por primera vez la existencia de torres y un huerto cerrado. Así que el castillo es de la época de  la familia March.

2.CASTELL PLAFÓ I

Un centenar de años poseyó el territorio esta familia, hecho que explica que adoptara el nombre de Albalat d’en Codinats. El 1426, cuando gobernaba su descendiente Manuel Codinats, se erigió la iglesia de Albalat, emancipada de la de Foios.

El 1480, Tomàs Sorell, de una familia de ricos financieros, compra el señorío a Lluís Aguiló de Codinats. Al morir este, en 1485, la posesión va pasar a su sobrino Bernat Sorell, quien se casó con Leonor de Cruïlles. Le sucedió, el 1508, Baltasar Sorell de Cruïlles, quien participó decisivamente contra los agermanados. En agradecimiento de sus méritos el emperador Carlos v le reconoció el privilegio de la nobleza. El hijo, Lluís Sorell de Íxar, le sucedió en 1528. De ese tercer matrimonio  con Elena Boïl nació Jaume Sorell I Boïl, quien empezó  a gobernar el 1571. El rey Felipe iv le concedió, en 1626,  para el señorío de Albalat dels Sorells el título de condado.

CASTELL

Al primer conde de Albalat, Jaume Sorell  Boil (+1626) le sucedieron los miembros de su familia: Luis Sorell Vallterra, Crisanto Sorell Vallterra y José Sorell Roca. La descendencia continuó con el hijo de su hermana Ana María  Sorell Roca: Josep Torán Sorell. Desde ese momento se vinculó el linaje Torán y los descendientes fueron: Manuel Joaquín Torán Sorells, Vicente Torán Sorell y Vicente Torán Despuig, Posteriormente continuó el condado con los Gil Dolz del Castellar. De esta familia fueron los condes: Vicente Gil Dolz de Castellar Torán, Luis Gil Dolz de Castellar Peiró, Cecilia Gil Dolz de Castellar Garcia. Finalmente el título continuó con la linea Vallés de esta familia que lo posee hasta la actualidad. Han tenido el título: Fernando Vallés Gil Dolz de Castellar, Federico Vallés Gil Dolz de Castellar y actualmente Federica Vallés Huesca.