El terme municipal d’Albalat dels Sorells se situa, des del punt de vista geocientífico, entre el glacis d’acumulació de Museros i el de vessament del glacis de Puçol-Meliana, i és un ambient de plana costanera que pertany a un sistema aluvial-coluvial. Està format per un material de tipus palmito al·luvial i altres. La seua capacitat portant és alta. La grossària del regolit superior a 5 m. La corrosivitat resulta baixa, fàcilment excavable i amb permeabilitat i estabilitat de talús mitjà.
El sòl és de tipus fluvisòl i cambisòl, d’una grossària efectiva entre 120-60, amb un índex de matèria orgànica menor al 2%, de textura equilibrada, predregositat que oscil·la entre l’índex 0 i el 40. La seua salinitat és de grau baix. Té un percentatge de C03 entre 20 i 50. L'estabilitat estructural és mitja, amb pràctiques de conservació.
Quant al seu sistema hídric cal dir que el règim dels seus rius és perenne i de disponibilitat alta; la hidrogeologia presenta aqüífers de tipus detrític de disponibilitat també alta.
El relleu (pendent) és pla i inferior al 5%. La rugositat es considera, per tant, llisa.
El risc de col·lapse és nul. La vulnerabilitat de les aigües subterrànies és alta. L’erosió és laminar i la pèrdua de sòl (Tm/ Hi ha/any) oscil·la entre 0 i 10 (actual i potencial). El risc d’inundació és nul, de la mateixa maneraigual que el de lliscament.
Entre els factors biòtics destaquen els cultius de regadiu, amb vegetació climatófila de muntanya litoral i l’etapa predominant dels quals és la de pastiu amb matoll.
L’ús del sòl és eminentment agrari, amb cultiu intensiu i, les limitacions per a un altre ús es deuen a les limitacions d’altgrau )per protecció de les aigües subterrànies.
El Término municipal de Albalat dels Sorells se sitúa, desde el punto de vista geocientífico, entre el glaciar de acumulación de Museros y el de derramamiento del glaciar de Puçol-Meliana, siendo un ambiente de llanura costera y perteneciente a un sistema aluvial-coluvial. Formado por un material de tipo abanico aluvial y otros, su capacidad portante es alta, el espesor del regolito superior a 5 m., su corrosividad baja, fácilmente excavable y con permeabilidad y estabilidad de talud medio.
El suelo es de tipo fluvisol y cambisol, de un espesor efectivo entre 120-60, con un índice de materia orgánica menor al 2%, de textura equilibrada, predregosidad que oscila entre el índice 0 y el 40, su salinidad es de grado bajo, %C03 entre 20 y 50, su estabilidad estructural media, con prácticas de conservación.
En cuanto a su sistema hídrico hay que decir que el régimen de sus ríos es perenne y de disponibilidad alta; su hidrogeología presenta acuíferos de tipo detrítico de disponibilidad también alta.
Su relieve (pendiente) es llano, inferior a 5%, y su rugosidad se considera, por lo tanto, lisa.
El riesgo de colapso es nulo, la vulnerabilidad de las aguas subterráneas es alta, la erosión laminar y la pérdida de suelo (Tm/ Hay/año) oscila entre 0 y 10 (actual y potencial); el riesgo de inundación es nulo, igual que el de deslizamiento.
Entre los factores bióticos destacan los cultivos de regadío, con vegetación climatófila de montaña litoral y cuya etapa predominante es la de pastizal con matorral.
El uso del suelo es eminentemente agrario, con cultivo intensivo y, las limitaciones para otro uso se deben a las limitaciones (de alto grado) por protección de las aguas subterráneas.